Revista cultural Septiembre-octubre 2025
Club de lectura- Biblioteca Armand Cardona Torrandell
Visita a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Revista cultural Oasis de letras Julio-Agosto2025
-La publico bimestralmente
-Clicar en la imagen y os llevará a la revista
-Si la queréis recibir en vuestro correo, escribirme en contacto haciendo referencia a la revista.
tessabarlo@hotmail.com
-Deseo que os guste.
Revista cultural Oasis de letras mayo-junio2025
-La publico bimestralmente
-Clicar en la imagen y os llevará a la revista
-Si la queréis recibir en vuestro correo, escribirme en contacto haciendo referencia a la revista.
tessabarlo@hotmail.com
-Deseo que os guste.
Revista cultural Oasis de letras marzo-abril/2025
-La publico bimestralmente
-Clicar en la imagen y os llevará a la revista
-Si la queréis recibir en vuestro correo, escribirme en contacto haciendo referencia a la revista.
tessabarlo@hotmail.com
-Deseo que os guste.
Àrticle escrit per el tot Cerdanyola
Quan en el 2016 va guanyar per primera vegada les eleccions als Estats Units, es va produir una estupefacció general, ¿com havia pogut guanyar a Hillary Clinton, una dona molt més preparada i qualificada que ell? Aquesta segona vegada ha estat més decebedora, un personatge perseguit per la justícia, mentider, misogin, barroer, maleducat, etc. És en definitiva un ignorat sense cap principi, indigne de ser el president dels Estats Units.
Però els EUA no és Europa, existeix una “Amèrica profunda” que són milions de persones. Són uns votats de rasa blanca sense estudis o molt bàsics, majoritàriament d’origen irlandès i escocès, assentant a la serralada dels Apalatxes i que travessa del nord a sud dels EUA. Es tracta d’un sector molt pobre i molt radicalitzat amb les idees. Viuen en una decadència que dura més de quaranta anys i com sols passar, busquen culpables de la seva situació. Arriba Trump i els diu jo soc dels vostres, “Heu estat oblidats fins ara, jo us asseguro que des d’ara ja no ho sereu més”.
La societat que viuen a les costes, est i oest els menyspreen, per ser un sector on la gent és majoritàriament alcohòlica, problemes de drogues (la droga més utilitzada és fentanil) amb tots els problemes i malalties que suposa. Curiosament, això no afecta ni als afroamericans, ni asiàtics, ni hispans. Trump ha sabut escolta a aquesta altra Amèrica. Aquí el secret del seu èxit, Hillary Clinton els va titllar de “deplorables” i Kamala Harris “d’escombraries”. Hi ha dues Amèriques, i Trump els hi diu: “Jo soc la vostra revenja”.
Dit això, no cap dubte de què Trump és una amenaça per Europa. El primer a patir les conseqüències serà Ucraïna, no tindrà més ajuda militar i Europa tampoc podrà suplir el cost econòmic que feia els EUA. Per altra banda, saben de la seva amistat amb Putin. El seu desgavell econòmic amb els aranzels que pot fer no només a Europa, sinó a escala mundial, potser tan desastrós, que ens pot portar a la tercera guerra mundial, hem de tindre en compte que estem en un món globalitzat, tot ens afecta a tots.
Europa té una oportunitat de mirar per ella, és ara o mai, i tindre polítiques pròpies i sobretot, defensar l'economia interior dels països que la componen, potser és el moment de canviar les polítiques europees en referència a l'exterior.
Tessa Barlo
No hem de renunciar als nostres costums
En els últims temps, fa l’efecte que hem passat de som gent d'acollida, però perquè s'adaptin els nouvinguts, a avergonyir-nos de la nostra cultura, inclòs del nostre pensament, la nostra manera de ser i fer, per no ofendre i passem a ressaltar i potenciar la cultura dels altres. Estem a casa nostra, no oblidem, estem a casa nostra, són ells els que s'han d'adaptar. Necessitem retornar a les nostres arrels, l’essència, fer valdre allò que ens uneix, la nostra identitat. Aquesta hauria de ser un valor en alça.
Els nouvinguts, invitar-los a conèixer les nostres tradicions que respectin la terra i la cultura que els acull i que són ells els que s'han d'adaptar i no nosaltres, que hem de callar, abaixar el cap per por que ens diguin nazis, xenòfobs, i altres barbaritats, però a quin punt estem arribant?, és que no hi ha ningú que posi una mica de seny i acabi amb aquesta barbaritat? Necessitem un lideratge valent.
Gradualment, a poc a poc sense adonar-se’n, treuen el que per nosaltres és important, les nostres arrels de la nostra cultura. Molta gent ha treballat per conserva-la, les nostres tradicions, no podem deixar-les perdre. Hem d’explicar als que acollim qui som i quines són les nostres maneres de ser i fer per sumar, i que tothom és benvingut si va com dic a sumar, estimar i respectar la nostra terra.
En aquestes festes de Nadal són importants les tradicions:
-Comença el 13 de desembre amb santa Llúcia, els carrers s’omplen de casetes per fer el pessebre o engalanar l’arbre.
-El 24 el tió fa que la nit de Nadal sigui màgica per la mainada.
-El 25 dia fort de les festes, es reuneix la família, els petits diuen el seu vers.
-El 26 amb les restes fem el canalons i reuneixen a la taula tots aquells que no han pogut fer-ho el 25
-El 28 els sant innocents, dia de rialles per tothom a veure quina en poden pensar.
-El 31 Ens visita els home del nassos la mainada corre a la places per veure’l. I com és cap d’any no pot faltar el dotze grans de raïm amb les campanades.
-El 1, any nou, també es reuneixen las famílies i tots fem el bons propòsits per l’any que comença.
-El 5 arriben el reis mags, i omplen els carrers de tota Catalunya que per això son mags. La cara del menuts és indescriptible.
-El 6 dia del reis, avis, oncles i padrins es visiten uns amb altres per veure que han deixat el reis.
Quina tradició més bonica. Si no espavilem, ells veuen la nostre feblesa, si no defensem el que és nostre, ells com les formigues guanyen terreny i Catalunya com l'hem conegut serà història. Mira la nostre estimada llegua com està? En perill d'extinció, per aquí es comença, la llengua uneix una identitat. I estan aconseguint que desaparegui.
Bones festes a tothom
Tessa Barlo
La decisió de dimitir d’un polític
La decisió d’un polític per dimitir és personal, ara bé, també com a tal, té una responsabilitat, cap als que l’han votat i el país que representa. En la nostra cultura, la dimissió d’un dirigent és vista com una derrota, però, en altres països la dimissió és vista com un acte de responsabilitat. Per què? Doncs és molt senzill, el polític, govern o partit han de prendre decisions que beneficien al poble o país, si aquestes són errònies o perjudicials el polític ha de donar comptes. El fet de dimitir és un acte d’assumir la responsabilitat pels errors comesos.
També entra els valors del dirigent, ha de donar exemple, perquè si no amb quina moral pot parlar sobre ells i el que han de fer als altres. I encara podríem afegir, la seva dignitat personal per sobre del partit, per evitar mals majors que perjudicarien el seu partit i sobretot al país. L’ego i la tendència de conserva el càrrec no pot estar per sobre del deure. En la crisi d’un partit, l’actitud i decisió que es prengui dirà molt del polític i de la seva credibilitat. En els moments descrits és millor permetre uns lideratges nous, amb idees noves per ordenar i enfocar la crisi de la millor manera i lliures dels peatges passats. N’hi ha que dimiteixen perquè directament els tiren fora, no els en queda un altre, n’hi ha que estan agafats a la poltrona i no marxen per més vergonyes que els hi caiguin a sobre. Inclòs poden fer alguna que altre tripijoc, per sortir-se’n i continuar com si res hagués passat. Diuen que es reconeix un bon polític no tant com entra sinó com se’n va.
També s’hauria de fer un toc d’atenció als mitjans de comunicació, ser durs amb un polític que és qüestionable, no amargar-ho. Molt sovint la ciutadania veu coses incomprensibles que no es parla, s’intenta tapar i per aquest motiu, es dimiteix molt poc o ningú, això fa que el desencís del poble cada vegada és més gran envers els polítics. Els mitjans de comunicació haurien de ser els primers a demanar comptes, perquè també es deuen al ciutadà.
I als ciutadans, molt d’ells, esperant que la festa s’acabi per alguns, perquè necessiten gent seria, però sobretot, responsable que estimi al país.
Revista cultural Oasis de letras julio-Agosto 2024
-La publico bimestralmente
-Clicar en la imagen y os llevará a la revista
-Si la queréis recibir en vuestro correo, escribirme en contacto haciendo referencia a la revista.
-Deseo que os guste.
5 capítols (Vídeos) de temes que surten a la novel.la "La mujer serpiente"
https://tessabarlo2.blogspot.com/2024/08/5-capitols-de-temes-que-surten-la.html
Article escrit bimestralment a la revista "La Vall"
Els filòsofs de l’antiga Grècia consideraven que una societat ben organitzada constituïa un instrument per garantir la supervivència i les prosperitats dels individus i que a més, comercialitzava les seves aptituds.
Tant Plató com Aristòtil, són els dos principals teòrics polítics que avalant aquesta teoria.
Plató feia aquestes divisions
- -Aristocràcia— Governen persones elitistes sobresurten per la seva saviesa, virtut i experiència del món. Amb el temps la corrupció d’aquest sistema degeneraria en una…
- -Timocràcia— Per mesurar la renda, es va establir el medimne com a unitat de mesura. Depenent de la quantitat de medimnes, una persona pertanyeria a una classe social i tindria una sèrie de funcions. Però que havia de fer aquestes funcions, generalment governaven violentament i cerquen el benefici propi.
- -Oligarquia-És una forma de govern en la qual el poder suprem està en mans de poques persones, generalment de la mateixa classe. És a dir persones adinerades que només miren els seus interessos econòmics.
- -Democràcia— Davant d’aquests abusos el poble es rebel·la i pren el poder i por, sembla un sistema de govern just, però no ho és i acaba sent una…
- -Demagògia— La instauració d'un règim autoritari oligàrquic o tirànic, que més sovint neix de la pràctica demagògica que ha eliminat així a tota oposició.
Plató creia que la democràcia era el pitjor govern, el seu ideal podria tindre semblança a l’anarquia. Ell es basava en la idea que no tots els homes i dones som iguals i que uns són més aptes per unes que unes altres, de manera que la societat justa seria aquella que cadascú fes allò per què està preparat i sap fer. La tasca de l’estat consistirà a crear condicions perquè els individus siguin feliços i tinguin una vida plena.
Aristòtil afegeix, que qui mai podran ser feliços són els esclaus i les dones, considera que a cap d’aquests dos grups se li pot concedir drets de ciutadà.
Aristòtil va plantejar tres formes de govern:
- La monarquia, quan una sola persona posseeix el poder polític La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
- L'aristocràcia, quan un petit grup té el poder polític; nobles i el millor de la societat o siguin rics.
- Politéia, quan molts —la majoria— exerceixen el poder polític. Són ciutadans que participen en els tribunals o política.
Bé després de tota aquesta exposició que penseu ara?, tenim una democràcia?, és la millor opció? Us ha vingut al cap algun partit pels seus pensaments. Potser arribat a un punt que els tenim tots a la vegada.
Tessa Barlo
5 capítols (Vídeos) de temes que surten a la novel.la "El cim de les bruixes"
https://tessabarlo2.blogspot.com/2024/05/5-capitols-de-temes-que-surten-la.html